Potser mai heu sentit parlar de les cooperatives d’habitatge, per això fem aquest programa. El cooperativisme d’habitatge es un sistema que funciona força bé en altres països europeus amb molt bons resultats però que aquí no acaba d’arrelar. 

El primer exemple que podem posar de cooperativa d’habitatge ho tenim aquí. El barri de Sant Pere i Sant Pau va començar sent una cooperativa. Què vol dir això? Què en comptes de construir-lo una promotora, va ser una cooperativa.

La cooperativa de Sant Pere i Sant Pau es va encarregar de fer els carrers, els jardins (Per això al barri tenim tants jardins), etc. No només això, al principi era la cooperativa la que pagava als jardiners que feien el manteniment, als encarregats de la recollida de la brossa, de la neteja, l’enllumenat, la cooperativa s’encarregava de tots els serveis que teniem al barri.

Quan finalitzava una promoció de pisos els venia als socis a preu de cost, això feia que molts veïns del barri compresin la seva llar per unes tres centes mil pessetes. Per a que us feu una idea, el salari d’un treballador rondava les 22.000 pessetes al mes. O sigui que amb el sou d’un any i mig es podien pagar el pis. 

Per parlar de tot això avui hem convidat al Tais Bastida, membre de la cooperativa La Titaranya i a la Gemma Vendrell de la cooperativa Sostre cívic que ens han explicat que l’objectiu de les seves cooperatives no és (només) aconseguir habitatges econòmics si no que també busquen treure’ls del sistema especulatiu que puja els preus per fer negoci.
Si voleu més informació podeu anar a la web de La Titaranya o la web de Sostre Cívic.

Tambè trobareu força informació a Llargavista